La sentència emesa el passat 23 de març de 2017, per la sala social del Suprem, torna a deixar la qüestió de les hores extres i el registre horari en les mateixes condicions jurídiques existents fins ara fins a donar-se les dues polèmiques sentències promogudes per l’Audiència Nacional, sobre l’obligatorietat de portar un registre d’hores, al marge d’existir hores extres o de la parcialitat de la contractació.
Si bé l’alt tribunal admet que “convindria una reforma legislativa que clarifiqui l’obligació de portar un registre horari i facilités al treballador la prova de la realització d’hores extres”, però que “aquesta obligació no existeix per ara i els Tribunals no poden suplir al legislador imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari, mitjançant una condemna genèrica, que obligarà, necessàriament, a negociar amb els sindicats el sistema a implantar.
Per tant, no es tracta d’enregistrar l’entrada i sortida, sinó del desenvolupament d’una jornada laboral efectiva amb les diferents variants que suposa l’existència de diverses jornades.