Les imposicions legals en matèria de pagament d’impostos i cobertures a les quals s’enfronten els autònoms varien a cada país europeu. Existeixen territoris com Itàlia, Portugal, Holanda i Dinamarca on no es paga una quota mensual a la Seguretat Social amb independència del que es guanyi.
També hi ha uns altres, com Alemanya, Regne Unit i França en els quals funciona un sistema de cotització progressiva. Són alguns avantatges que té exercir l’activitat per compte propi fos del nostre país, però l’anàlisi és més complex, ja que les condicions finals que rep l’empresari són inferiors en el que a cobertures sanitàries o drets en la jubilació es refereix.
A continuació t’expliquem què implica ser autònom fora de les nostres fronteres. Són les conclusions d’un estudi elaborat per María José Arteche Lluna, Economista per la Universitat Loyola a Còrdova i Master en empresa familiar pel IESE. Les seves conclusions han estat publicades a la web de Sapientia Assessoris i Consultors, companyia de la qual és Sòcia Fundadora i Diretora d’Operacions.
Autònoms sense IVA
Els autònoms en les veïnes França i Portugal estan exempts del pagament de l’IVA. A més, en el primer els emprenedors amb menys d’un any d’antiguitat no abonen quota. Després d’aquesta data s’enfronten a un sistema progressiu que funciona segons tipus d’activitat. Han d’abonar a l’Estat el 12% dels ingressos per a les comercials, 18,3% per a les professions liberals i 21,3% per als serveis.
Bé és cert, que al país gal aniran canviant les condicions progressivament, després del recent anunci de supressió de l’actual sistema d’autònoms. L’anunci que va realitzar Macron inclou una equiparació entre les cobertures d’autònoms i assalariats, en considerar que el sistema de treballadors per compte propi francès té “greus disfuncions”.
No tenen cobertures sanitàries, encara que es poden desgravar fins al 100% de les despeses mèdiques. Al país lusità, els treballadors per compte propi gaudeixen de la mateixa protecció davant contingències que un empleat. A més, realitzen una declaració de renda a l’any i estan obligats a pagar un 14,5% si facturen menys de 7.000 euros a l’any; un 28,5% fins als 20.100, 37% fins als 40.000, 45% si els beneficis superen els 80.000 i un 48%, en cas d’ingressos per sobre d’aquesta xifra.
L’autònom a Regne Unit
Regne Unit disposa d’una quota mensual d’autònoms ascendent: per a facturacions per sota dels 8.400 euros mensuals, suposa un desemborsament de 16 euros al mes. Per sobre d’aquest llindar, ascendeix a 58 euros. A aquesta quota se suma el 9% dels ingressos totals. D’aquesta forma, els autònoms que facturin per sobre dels 2.000 euros al mes pagaran més seguretat social que a Espanya, on la quota mínima mensual és de 267 euros amb rebaixes per a nous emprenedors. El segur no cobreix incapacitat temporal ni el subsidi per desocupació. L’IVA dels britànics és anual en lloc de trimestral.
Condicions de l’autònom a Itàlia i Dinamarca
Els italians també fan front a un únic pagament d’IVA a l’any. És igual en tots els casos, un 22%. Una altra dels avantatges de ser emprenedor és que només paguen l’impost de la renda en funció dels seus guanys: 20% del que facturen anualment. Amb això, tenen assegurades cobertures per jubilació, malaltia, discapacitat, prestacions per desocupació i assistència sanitària.
El cas de Dinamarca s’assembla a l’italià en què estan exempts d’abonar una mensualitat i que el pagament a la declaració de la Renda es realitza en funció dels ingressos: comprèn entre el 25% i el 50% del benefici al final d’any. També disposen de prestacions davant situacions de desocupació, maternitat o malaltia.
Segurs metges obligatoris
Holanda i Alemanya presumeixen de tenir unes obligacions fiscals més avantatjoses per als autònoms que tenen menys ingressos, però no és or tot el que rellueix: “tots dos obliguen a aquests treballadors a comptar amb el seu propi segur metge”, recorda Arteche en la seva anàlisi.
La despesa mèdica el país de les tulipes és de 100 euros al mes i en el germà ronda els 260. A més, en el primer la quota és de 50 euros a l’any per estar en la Cambra de comerç, mentre que a Alemanya no cal abonar res si es guanya menys de 17.500 euros per any; quan se supera aquesta quantitat, el pagament és de 140 euros al mes.
Un altre avantatge que té l’autònom alemany enfront de l’espanyol és que, els menors de 30 o aquells que facturin menys d’1.700 euros mensuals eviten pagar l’IVA.