L’Impost municipal sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), també conegut com a Impost de Plusvàlua Municipal, grava l’increment de valor que teòricament té un immoble durant el temps que ha estat en mans de qui ho ven. És un tribut local i es paga cada vegada que un immoble canvia de mans (venda, herència, donacions).
Com es calcula l’impost?
La base imposable es calcula en funció del valor cadastral del ben i del temps transcorregut a poder del venedor o del donant o mort, en el cas de donacions i herències.
Cada municipi té un cert marge per aplicar l’impost, però el mecanisme és sempre el mateix: l’impost fixa una revaloració teòrica del pis, partint del valor cadastral i en funció dels anys transcorreguts entre la compra i la venda.
Si l’immoble es ven a pèrdua també es paga l’impost de plusvàlua?
Diverses sentències han posat en qüestió l’impost de plusvalí quan es ven a pèrdua. De fet, el passat 16 de febrer, el Tribunal Constitucional va anul·lar en part l’aplicació de l’impost, en concret, frena el pagament d’un impost derivat de l’increment del valor del terreny quan aquest increment no s’ha produït realment. Aquesta sentència ha obligat al Govern a abordar una reforma en profunditat d’aquest impost municipal perquè no s’apliqui en operacions en les quals s’hagin produït minusvalideses
I si hi ha benefici en la venda?
Segons l’OCU, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid estableix que, fins que no hi hagi una nova normativa de l’Impost de Plusvàlua, les liquidacions i de la plusvàlua realitzades sota els articles declarats nuls pel Constitucional són també nul·les.
A més, segons publica avui Cinc Dies, els tribunals han començat a vetar el cobrament d’aquest impost per un error generalitzat en el càlcul realitzat pels municipis. En concret, l’error està en la fórmula que apliquen els ajuntaments, ja que el càlcul que fan és sobre l’increment de valor que tindrà el bé en el futur, no una estimació del que s’ha revaloritzat durant la seva tinença.
Com afecta al contribuent?
Des de l’OCU consideren que, fins que no s’aprovi una nova norma,el contribeuyente es troba davant un buit legal i aquells que hagin pagat la Plusvàlua municipal mitjançant autoliquidació fa menys de 4 anys (o els que hagin de pagar-la ara) podrien intentar reclamar la seva devolució, tant si s’ha produït un increment del valor del terreny, com si no.
Alguns càlculs considera que la xifra total a reclamar s’acosta als 2.500 milions d’euros, la qual cosa suposa una mitjana de 4.500 euros per ciutadà afectat
Com reclamar?
Primer, el venedor ha de calcular si va pagar per l’immoble més del que va cobrar per ell quan ho va vendre i calcular si han passat quatre anys des de la liquidació de l’impost.
S’ha de recopilar la informació que acrediti tant el pagament de les plusvàlues com les escriptures de compra i de venda.
Primer, reclamar davant l’Ajuntament
Primer, s’ha de reclamar a l’ajuntament, mitjançant la presentació d’un escrit en el qual se sol·liciti la devolució del pagat de més. Si vas presentar autoliquidació i encara ni han passat 4 anys des de l’autoliquidació del IIVTN, s’ha de `presentar davant l’ajuntament un escrit on se sol·licita la rectificació de l’autoliquidació i devolució d’ingressos indeguts.
Si l’ajuntament acaba de liquidar l’impost o ho va a fer en breu, des de l’OCU també aconsellen reclamar: encara que s’hagi de pagar, es pot impugnar la liquidació en el mes següent a la seva recepció.
I si l’ajuntament rebutja la sol·licitud?
Si l’ajuntament rebutja la sol·licitud, el contribuent haurà de presentar un recurs de reposició davant l’Ajuntament, o bé una reclamació davant el Tribunal Econòmic-Administratiu.
Inici del procés judicial
En cas que aquest recurs o reclamació al TEAtambé es desestimi, ja solament queda la via judicial per reclamar que, en principi, té costos associats. En aquest cas, en el termini de dos mesos, s’ha de presentar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat.