L’impacte de la crisi i les pujades d’impostos aplicades des de l’esclat de la bombolla han acabat per minvar de forma substancial tant les rendes de les famílies com els balanços de les empreses. A pesar que la recuperació està revertint bona part d’aquests negatius efectes, l’elevat esforç fiscal al que està sotmès el sector privat encara representa un important llast per impulsar la creació de riquesa i ocupació. El més greu és que diversos partits coincideixen en la necessitat d’augmentar encara més la pressió tributària, sense percatarse si més no del volum real de recursos que aporten les empreses. Així, a diferència del que se sol adduir, les companyies espanyoles suporten una major càrrega fiscal que la mitjana de la UE, tal com reflecteixen les últimes dades publicades per la patronal CEOE.
Un dels errors més comuns a l’hora d’analitzar la tributació empresarial consisteix a fixar-se tan sol en la recaptació que genera l’impost de societats, sense reparar a les bases imposables, la grandària de les companyies o la resta de càrregues que han d’afrontar. En aquest sentit, encara que els ingressos per Societats hagin caigut fins als 21.700 milions en 2016 -molt lluny dels 44.800 registrats en 2007- cal tenir en compte el tancament de companyies i, sobretot, el descens de beneficis que ha tingut lloc en els últims anys. Prova d’això és que amb prou feines el 36,9 per cent de les empreses presentava bases imposables positives en 2014, última dada disponible. Així mateix, un factor que no se sol tenir en compte és que amb prou feines 2.000 empreses, el 0,002 per cent del total, aquelles que facturen més de cent milions d’euros, aporten el 57,5 per cent de la recaptació. D’altra banda, si se sumen les cotitzacions empresarials, els impostos de les societats ascendeixen a un total de 105.000 milions d’euros, equivalents a més del 30 per cent dels ingressos públics, enfront de la mitjana del 26 per cent a la zona euro.
Una vegada inclòs la resta de càrregues autonòmiques i locals, la factura fiscal total se situa en el 49 per cent dels beneficis, molt per sobre de la mitjana comunitària (40,3) i superior a la qual suporten les companyies britàniques (30,9) i fins i tot alemanyes (48,9). La fórmula correcta per elevar la recaptació no consisteix a pujar els tipus o a imposar noves taxes i traves administratives, l’únic resultat de les quals és entorpir l’activitat econòmica, sinó a afavorir el creixement dels beneficis per augmentar les bases imposables, al mateix temps que es fomenta una major grandària empresarial i s’atreuen inversions foranes. Castigar fiscalment a les empreses, igual que succeeix amb les famílies, és un atac directe a la línia de flotació de l’economia.